dimarts, 27 de maig del 2008
COP D’AIRE
Us ho explico, com a mi m’ho han explicar : Quant a les eines, ens cal : Un plat fondo, un setrill amb oli d’oliva, aigua i unes tisores.L’acció comença emplenant el plat amb aigua i desprès de mullar-se el dits, o el polze únicament segons costum, la persona que farà l’acte es senya.En acabar de senyar-se comença a dir la oració, per l’aire del mati, migdia i vespre , tot i fent la senyal de la creu damunt del plat, tocant l’aigua ;En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi l’ha pres del matiDéu li curi i Sant MagíMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del mati no es té.En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi la pres del migdiaDéu li curi i la Verge MariaMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del migdia no es té.En honra i glòria de la Santíssima Trinitat ,si NOM , COGNOM 1, COGNOM 2 te l’aire talleu-li ben aviatSi la pres del vespreDéu li curi i Sant SilvestreMentre és diu aquesta oració, es tira una gota d’oli a l’aigua, si en caure es desfà, es que la persona te un cop d’aire, en cas de no desfer-se es senyal de que almenys el del vespre no es té.I del que Déu li ha donatLa Santíssima TrinitatEl curi ben aviatDesprès d’aquest darrer prec, amb les tisores fent sempre la senyal de la Creu, es talla l’aigua, i es resen tres Parenostres.L’aigua un cop acabat l’acte, s’ha de llençar al carrer fora de casa, ni el jardí, ni dins d’un test amb plantes.Diu la tradició [ aquest oració no demana que la persona per la que es diu es trobi davant de qui fa l‘acte ] que l’efecte de millora és immediat.En tot cas, si més no, està clar que pràctiques com aquesta, no fan mal de cap mena, i enforteixen la fe dels qui les practiquen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Llegit en el llibre:
La tradició remeiera a l’Anoia
Igualada 1989
Cap. VI l’Oracionària
III Per a l’airada
Segons hem pogut constatar, encara avui són nombrosos els qui, a l’Anoia, des de Castellolí a Santa Coloma, des d'Igualada a Sant Martí de Tous, creuen en l’eficàcia d’aquesta oració contra el cop d’aire que només pot ser dita per una dona i transmesa, en el si de les famílies per línia femenina.
Per a dur a terme l’operació, cal haver-se proveït d’un plat ple d’aigua, d’un ganivet i d’un setrill amb oli d’oliva.
El ritual s’inicia quan la practicant diu:
“En nom de la Santíssima Trinitat esbrinaré si (nom del malalt) té un cop d’aire”
Mentre, amb precaució, es deixa caure una gota d’0li sobre l’aigua i amb el ganivet s’hi van fent senyals de la creu, cal prosseguir:
“Si és el matí, valga’m Déu i Sant Martí”
Cau la segona gota:
“si és al migdia, valga’m Déu i la Verge Maria”
i la tercera:
“Si és el vespre, valga’m Déu i Sant Silvestre”
Si la persona evocada a l’inici d’aquesta pràctica té certament un cop d’aire, les gotes d’oli es desfaran.
Cal acabar resant tres parenostres a la Santíssima Trinitat i llençant d’esquena, l’aigua utilitzada.
Per casualitat m'hi ficat al teu blog, en realitat m'interesabe per el llibre "La tradiçio remeiera a l'Anoia", perque avui n'hi parlat amb un company doncs jo tinc aquest llibre perque m'el va regalá una neboda.
M'agradat molt i m'a conmogut llegir l'oraçio del trencament del cop d'aire perque l'hi vist a fer a la meva mare moltes vegades quan estabe costipade, lo que dius tu pot no fer res ni be ni mal pero era una antiga creençia i m'¡agradat moltíssim de llegirle- Graçies per un moment mágic. i enhorabona per el blog.
Soc Ramon i crec en aixo perque ue vist fero sempre pero ia un detall a tindre en compte i es que nomes es pod aprendre el divendres sant perque els demes dies del any no surt efecte, gracies
Jo tinc ties i amiga que cura aixi...
És total.
Publica un comentari a l'entrada